La ciudad ylos perros, de Mario Vargas Llosa

Una sorpresa. Feia temps que el buscava. Algú n'havia parlat molt bé. (Ramon Ribeyro?). Sensació sí de gran novel·la. Militars, assetjament, crueltat, justícia...  El Perú els 50-60.

La obra está ambientada en el Colegio Militar Leoncio Prado, donde adolescentes y jóvenes internos reciben formación escolar secundaria bajo una severa disciplina militar. Se narran las diferentes historias de unos muchachos que descubren y aprenden a convivir con una forma de vida alienante que no les permite desarrollarse como personas, y donde se les somete y humilla. No obstante, a través de este sistema, algunos encuentran la fortaleza necesaria para asumir sus retos.

Vargas Llosa critica la forma de vida y cultura castrenses, donde se potencian valores determinados (agresividad, valentía, hombría, sexualidad, etc.) que mutilan el desarrollo personal de los muchachos de ese internado. Con gran profusión de personajes, las vidas de estos se van entrecruzando, hasta tejer el tapiz de la obra. El nudo del relato se concentra en torno al robo de las preguntas de un examen, que es delatado por un cadete apodado el Esclavo, quien luego muere, presumiblemente a manos de otro cadete apodado El Jaguar. Otro cadete, el Poeta, tratará infructuosamente de denunciar al Jaguar. Todo ello enfrentará a los cadetes entre sí, y a todos ellos con las autoridades del colegio, que son a la vez oficiales del ejército. El epílogo de la novela certifica lo que ha sido el colegio para los protagonistas: una estación de paso que los ha formado o deformado, para integrarlos a la sociedad civil. https://es.wikipedia.org/wiki/La_ciudad_y_los_perros

https://www.youtube.com/watch?v=RrRZbWJWJrE

https://www.youtube.com/watch?v=lkhMAvDCijI

Habitar la Terra, Bruno Latour (converses amb)

L'habitabilutat del planeta és la qüestió crucial avui en dia

La vida, els éssers vius ,  han transformat el planeta 

Som allò de què depenem. La política és seguir aquesta xarxa de dependències 

Proposta d'una nova classe social ecològica, hereva de la il.lustració i del socialisme

Prosperitat i progrés no són el mateix

La religió occidental  ha creat el  o  este de religió vertadera.

Des del s XII fins ara la religió ha tingut l'hegemonia en l'àmbit de la moral, de la política, de la cosmovisió En els últims temps la ciència li ha pres el relleu i a la religió només li queda l'àmbit del sobrenatural.

La Ciència amb majúscula no eixosteix: està feta de cie típics que tenen la seva motxilla sociològica, antropològica, política.

L'imperatiu categòric, de Victoria Spunzberg

 L'Àgata està espèndida! Molt content del seu èxit!

Però és que a aquesta dona d’uns cinquanta anys, la Clara, li estan caient al damunt totes les seguretats que havia assolit. Acabada de separar, viu en un pis del qual un fons voltor la vol expulsar; té un veí sorollosament insuportable tot i que no digui ni piu, i per acabar d’adobar-ho un alumne s’ha queixat al seu cap, promocionat per damunt d’ella per raons poc clares. La Clara s’enfrontarà als desafiaments vitals amb homes de tota mena i amb més força que sort esgrimint un ganivet.

https://www.ara.cat/cultura/teatre/victoria-szpunberg-imperatiu-categoric-teatre-lliure-tribulacions-professora-d-etica-mon-etica-gracia_1_4965326.html

Primera lliçó sobre literatura, de Pere Ballart

L'art desautomatitza la visió que tenim de les coses, desperten la percepció de la letargia en què es troba.

L literatura, ¿ visió formalista (les característiques del llenguatge) o  "funcionalista" (m'invento la paraula)(les expectatives, el marc...)?

 La història és el que passa. La trama és com s’explica

Primera lliçó sobre literatura és una aproximació teòrica a les dificultats d'explicar què és la literatura i al fet que la seva definició no pot prescindir ni de la descripció d'unes propietats formals, al costat d'altres disciplines artístiques, ni del suport d'un consens social, basat en valors diversos i canviants.

https://www.pamsa.cat/primera-llico-sobre-literatura-9788491912774/

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/allo-que-fa-que-un-text-ens-faci-entendre-335255

Cap al far, de Virginia Woolf

Quina meravella! Com el gaudeixo! Els pensaments de la sra Ramsey i els seus  familiars i amfitrions són un exemple de monòleg  interior molt ben portat. Un camí amb certesdificultats però salvables i fet de goig literari.

En aquesta novel·la, Woolf retrata tres moments diferents dels estius que la família Ramsay passa a l’illa escocesa de Skye, entre els anys 1910 i 1920, per reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes, la naturalesa de l’art, el paper de la dona dins de la família, la càrrega mental o la subjectivitat de l’individu, i ho fa amb la seva veu poètica tan singular, amb aquest torrent de pensament que caracteritza els monòlegs interiors dels seus personatges.  https://lacasadelsclassics.cat/product/cap-al-far/

Baumgartner, de Paul Auster

El protagonista de la novel·la d'Auster, recorda enyora admira qui fou la seva dona, morta de sobte als 58 anys. I organitza la recuperació de la seva obra.  Hauria de sentir-me tocat (tocadíssim ) per una història així i em deixa més aviat fred. No diu gaire del llibre, no?

 El protagonista de la novel·la, un professor universitari de filosofia de 70 anys, primer es crema una mà a la cuina i, poc després, mentre acompanya cap al soterrani el noi que li ha de fer la lectura del comptador de la llum, cau escales avall i acaba estès a terra, derrotat. Seymour Baumgartner és un home que comença a experimentar la fragilitat del cos i la proximitat de la fi de la vida intel·lectual. Vidu des de fa una dècada, continua sumant dies i llibres a la seva existència encara que no hagi superat la mort de la dona, la traductora i escriptora inèdita Anna Blume. Encara continua comunicant-s'hi, despert i en somnis.

https://llegim.ara.cat/reportatges/melancolic-lluminos-retorn-paul-auster_130_4953800.html

L'art d'esdevenir humà, de Rob Riemen

Sobre la cultura i la raó 

"Sempre és millor despullar-se d'il·lusions i guan yar en coneixements que no a l'inrevés"

"(Sovint) els arguments són irrellevants perquè darrere hi ha una ideologia que hi és immune"

"Cap gran cultura pot descansar en una relació distorsionada amb la realitat"

"Com més felicitat hi haurà entre els homes més fàcil serà ser artista"

"La cultura és el cultiu de l'esperit humà independent"

"(ja no estem segurs) que som capaços d'arranjar els nostres afers en llibertat i guiats per la raó."

"La raó és l'única resposta"

"La desolació del no saber  res i el fanatisme de saber només una cosa"

"vivi en una pseudocultura que ens vol fer creure en una vida agradable, fresca, ràpida, divertida, sexi, fàcil, sense sentit, collonuda."

"l'antiintel·lectualisme és una poderosa arma política"

Filmin febrer

 Saben aquell, de David Trueba

----------------------------------------------------------------------

Series: 

El quinto mandamiento 

Dejad que el río fluya 

-----------------------------------------------------------------------------

Dune 2

 D'aquestes pelis que m'agrada anar a veure al cinema. Amb crispetes i Coca-Cola. han tancat els Icarias de la Vila Olímpica però he descobert a Calàndria de Masnou.

Filmin gener

 Oppenheimer , de Christopher Nolan

20 dias en Mariupol de Mstyslav Chernov

Ultima noche en Milan , de Andrea Di Stefano

El origen del mal, de Sébastien Marnier

Mother , de Bong Joon-ho

Cantando bajo la lluvia , de Stanley Donen, Gene Kelly

Blow-up , de Michelangelo Antonioni

Filmin gener 2

 The road dance , de Richie Adams

Leaving las Vegas, de Mike Figgis

sèries

Enemiga del pueblo 

----------------------------------------------------

Vincles ferotges, de Vivian Gornick

Una d'aquelles autobiografies de gent "normal" que, un cop han descrit l'ambient en què viuen i passen a parlar de les seves relacions personals, perden l'interès. El barri jueu del Bronx té la seva gràcia, els novios de la Vivian què vols que et digui?

Vivian Gornick és una de les veus més lúcides de la crítica i l’assaig contemporani i una de les memorialistes més commovedores dels nostres temps. En aquest volum apleguem els seus dos esplèndids llibres de memòries. Vincles ferotges, publicat l’any 1987, és un dels testimonis més coratjosos i inspiradors sobre els lligams familiars que s’hagin escrit mai, construït a partir de converses, records i discussions entre Gornick i la seva mare mentre passegen per Nova York, que també té un paper importantíssim en tot el llibre. Gairebé trenta anys més tard, el 2015, retrobem Gornick a La dona singular i la ciutat, una oda a l’amistat, a l’amor i a la vida urbana teixida a la manera d’un collage narratiu que inclou converses sobre les relacions humanes, reflexions sobre feminisme i el fet de ser dona, soltera i sense fills, i sobre l’evolució de l’amistat al llarg dels segles.

https://www.laltraeditorial.cat/llibre/vincles-ferotges-la-dona-singular-i-la-ciutat/

...

https://www.diariovasco.com/culturas/vivian-gornick-escritora-20180515001253-ntvo_amp.html

Arada torta

No esclaus que són esclaus. El `Brasil de no fa tant de temps. Una situació molt present a molts llocs de tot el món.

La Bibiana i la Belonísia són dues germanes que viuen a Água Negra, una plantació del nord-est del Brasil. Quan són petites descobreixen una maleta sota el llit de la seva àvia amb un ganivet esmolat a dins. Aquesta troballa els canvia la vida per sempre i des de llavors es veuen obligades a no separar-se l’una de l’altra i a mimetitzar-se fins al punt que es tornen indistingibles. Però els seus camins s’aniran separant a mesura que passin els anys, i això les obligarà a recuperar i identificar la seva veu individual, enterrada pels esdeveniments viscuts durant la infantesa.

Els meus dies a la llibreria Morisaki, de Satoshi Yagusawa

Els japonesos sovint tenen aquest punt de llibres d'autoavaluació, de filosofia barata. Potser és un punt de vista molt occidental, molt racional, ja ho sé, però és el meu.

Perduda enmig de Jinbo-cho, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, paradís dels lectors, hi ha la petita llibreria Morisaki, que ha estat regentada per la família de Takako durant tres generacions. És el regne de Satoru, l’oncle excèntric de Takako, entusiasta i una mica desequilibrat, que dedica la vida als llibres i a Morisaki, sobretot després que la seva dona l’abandonés. Takako, en canvi, es troba en una espiral de caos i depressió que li ha costat les amistats i la feina des que Hideaki, l’home del qual estava enamorada, li digués que s’havia promès amb una altra dona.

L'’oferta del seu oncle, que necessita ajuda a la llibreria, no pot arribar en un moment millor per capgirar completament la seva vida. De sobte, Takako, que no ha estat mai una gran lectora, viu envoltada de llibres i discuteix amb entusiasme sobre literatura, alhora que descobreix una nova passió. https://www.navonaed.com/ca/libro/els-meus-dies-a-la-llibreria-morisaki_145761/

Un jardí de delícies terrenals, de Joyce carol Oates

Això sí que és un novel·lot! Quin personatge! Quina manera d'explicar-ho! 

Un jardí de delícies terrenals és la primera novel·la del quartet Wonderland de Joyce Carol Oates, una veritable odissea narrativa que explora les diferents vides i classes socials dels Estats Units d’Amèrica amb tota la seva complexitat. En aquest primer i brillant capítol, Oates presenta una de les seves heroïnes més memorables, Clara Walpole, la filla d’uns grangers emigrants que tenen els seus orígens a les àrides i implacables terres de Kentucky. Desesperada per escapar d’una existència atzarosa plena de violència i de pobresa, la Clara té la determinació de no repetir els errors de la seva mare. Per això lluita aferrissadament per la seva independència en les relacions que estableix amb homes molt diferents: el seu pare, un home fet a si mateix i amarat de ressentiment; el misteriós Lowry, que rescata la Clara quan tot just és una adolescent i li ofereix una primera porta a l’amor; en Revere, un ric propietari de terres que proporciona una estabilitat a la nostra protagonista; i en Swan, el fill de la Clara, que pateix les càrregues psicològiques i espirituals de les ambicions frustrades de la seva mare. Un jardí de delícies terrenals és una obra mestra destinada a perdurar d’una de les millors escriptores nord-americanes, un autèntic monument que enceta el que ha acabat erigint-se com una de les sagues més ambicioses de la història de la novel·lística mundial.

https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/un-jardi-de-delicies-terrenals/

El títol de la novel·la està extret del quadre El jardí de les delícies del Bosco, però en lloc de passar de l’Edèn a l’infern, el protagonista d’Oates viatja des de l’infern d’un campament d’emigrants a través d’una existència incerta fins a un Edèn econòmic i social, representat per la granja de Curt Revere. I com passava en el jardí del quadre, aquest també conrea les llavors de la seva pròpia destrucció. Topografies violentes en una novel·lassa que també analitza la desintegració de la família nord-americana a partir d’una magnífica capacitat de donar una visió cinemascòpica de la seva Amèrica. Els temes clau de la literatura de Joyce Carol Oates esdevenen sempre pretextos per analitzar el seu país de manera implacable i crua: les dures condicions de la vida rural, els abusos sexuals, l’afany de poder, el desenvolupament emocional de dones valentes o el terror sobrenatural. 

https://www.nuvol.com/llibres/travessar-el-desert-amb-joyce-carol-oates-339008

Casares - Camus: una història d'amor

Mario Gas porta a escena la relació entre l’escriptor Albert Camus i l’actriu María Casares a partir de la seva correspondència. Un espectacle de teatre document entre la intensitat dels sentiments i la història d’Europa.

https://www.teatrelliure.com/ca/casares-camus
 

Res a témer, de Julian Barnes

Barnes és capaç del millor i del pijor. De nou un Barnes que deixo i això que estava molt avançat. 

«Una obra mestra. Una passejada enlluernadora pels temes favorits de Julian Barnes: la literatura, la música, França, però també Déu, la religió i la mort. Un llibre admirablement construït, meravellosament escrit, i fabulosament il·lustrat per citacions.» (Bibliosurf.com)

«No crec en Déu, però el trobo a faltar», amb aquesta frase arrenca el nou llibre de Julian Barnes, una irònica i divertida memòria familiar –amb retrats esplèndids dels seus avis i els seus pares, però també dels seus escriptors i músics preferits, els que ell considera el seu «autèntic llinatge».

https://www.agapea.com/libros/Res-a-temer-9788492758760-i.htm#:~:text=%C2%ABUna%20obra%20mestra,seu%20%C2%ABaut%C3%A8ntic%20llinatge%C2%BB.

La interpretació de les cultures de Clifford Geertz

•  L'essència de la humanitat no és en els seus universals sinó en la seva diversitat . Ser humà és ser individu.
• La cultura apareix gradualment en la hominització i produeix canvis biològics que acaben amb l'establiment de l'homo Sapiens i la seva untat psíquica. Les estructures simbòliques públiques són un element constitutiu i no complentari del pensament humà.
• La ideologia ni només és una eina en la lluita pel poder ni un d'actor d'alliberament psicosocial
• Països en procés de descolonització. El nacionalisme lluita entre l'essencialisme de les arrels i la cerca  de la modernització 
• El nacionalisme cerca un estat perquè sigui reconeguda a l'exterior  una identitat i per construir una modernitat més justa. 
• (MCR) La multiculturalitat,el multilingüisme,  la multietnicitat, són universals. L'estat no hauria d'imposar un grup sinó l'eina per gestionar aquesta diversitat. 

Filmin desembre

 Broker, de Hirokazu Kore-eda 

·

Nunca llueve en California, de Jamie Dack

 

Creatura, d'Elena Martín Gimeno 

Un asunto de familia de Hirokazu Kore-eda

Els amants de Coney island, de Billy O'Callaghan

 No agrada a tothom però a mi sí. Aquesta parella d'amants adúlters em cau bé. Una nit d'amor, passeig i sexe que ens explica bé les dificultats d'aquest poliamor que tots voldríem saber portar amb dignitat i sense fer mal a ningú.

Des de fa vint-i-cinc anys, una vegada al mes, la Caitlin i en Michael s’escapen dels matrimonis respectius i les obligacions domèstiques per trobar-se a Coney Island i passar el dia junts. Són unes hores precioses, secretes, plenes de complicitat i de carícies, de records compartits, de sexe i de conversa, que tots dos atresoren i no canviarien per res del món. Però avui, en plena tempesta de vent i de neu i en aquest centre turístic fora de temporada, sembla que s’hagi d’acabar el món i, de retruc, aquests anys viscuts tan intensament i tan d’amagat. Billy O’Callaghan és un narrador magistral i delicat, en la línia de Colm Toíbín i William Trevor, i Els amants de Coney Island és un retrat intens de l’amor i la intimitat, un drama exquisit i devastador que irradia bellesa, desig i malenconia.

https://www.laltraeditorial.cat/llibre/els-amants-de-coney-island/